FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eximir d'una pena, deure, obligació, responsabilitat. En el judici la van absoldre. Remetre (a algú) els seus pecats. Es va confessar i el sacerdot l'absolgué. El confessor el va absoldre de tots els pecats. [...]
El terme absoldre posicions, dins de l'àmbit jurídic, significa respondre, un litigant, davant el jutge i sota jurament o promesa, les preguntes formulades per un altre litigant. El terme castellà equivalent és absolver posiciones.
Convé notar que per fer referència a l'acció d'absoldre posicions [...]
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]